Ni l'Estatut del 1932 ni l'Estatut del 2006 van ser ben rebuts per les Corts espanyoles.

Entre gener i abril de 1932 una comissió de les Corts van adequar el projecte d'Estatut a la Constitució , el que va irritar als diputats nacionalistes catalans -un d'ells va arribar a afirmar que «havien estat enganyats » - . Tot i així el projecte va trobar una forta oposició entre tots els sectors de la càmera, inclosos els intel·lectuals liberals com Miguel de Unamuno i José Ortega i Gasset i els diversos grups republicans i el socialista que donaven suport al govern. Així l'autonomia catalana va esdevenir un regateig constant que es va traduir en un progressiu diluir dels seus continguts i les sessions borrascoses es van multiplicar amb el pas dels dies empenyent a una sensació de desànim progressiu en nombrosos sectors del catalanisme, que veien trencades les seves expectatives d'un acoblament amigable dins de la República. L'estatut d'Autonomia de 2006 tampoc va ser ben rebut per les Corts espanyoles. 

Ara volem el concert econòmic, però en un passat vam afirmar que no el reclamaríem.

La reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 va ser una proposta que els partits polítics progressistes catalans van començar a desenvolupar durant l'última legislatura de Govern de Convergència i Unió (1999-2003). No obstant això, segons algunes versions, la idea va sorgir abans, concretament durant un dinar entre el president del PSC Pasqual Maragall i el líder d'Esquerra Republicana de Catalunya Josep-Lluís Carod Rovira que va tenir lloc el 21 d'octubre de 1998, en el qual Maragall va convèncer a Carod de la necessitat de "afegir" a l'Estatut noves qüestions com la immigració, la presència de la Generalitat davant la Unió Europea o una Carta de Drets socials. La iniciativa de la reforma es va concretar en l'any 2000 quan el president de la Generalitat Jordi Pujol va rebutjar l'oferta de pacte que li va fer Esquerra Republicana de Catalunya, de manera que la formació republicana i independentista encapçalada per Josep-Lluís Carod Rovira va acceptar l'oferta de Pasqual Maragall de formar una coalició d'esquerres, que també inclouria Iniciativa per Catalunya Verds, per intentar aconseguir la majoria absoluta a les eleccions catalanes de 2003 i el punt estrella seria el nou Estatut. D'aquesta manera pretenien posar fi a vint-anys de govern de Jordi Pujol, líder de Convergència i Unió, qui després de les eleccions catalanes de 1999 havia optat per pactar amb el Partit Popular per ser investit president de la Generalitat (acord que incloïa que CiU renunciava a reformar l'Estatut del 79 per una legislatura i que tampoc reclamaria el concert econòmic com a sistema de finançament).

En els dies d'avui es tornar a reclamar el concert econòmic que Pujol va renunciar a reclamar com a sistema de finançament

Introducció

En aquest nou any, s'analitzarà la història d'Espanya. Espero que les meves aportacions us siguin útils.