Ni l'Estatut del 1932 ni l'Estatut del 2006 van ser ben rebuts per les Corts espanyoles.

Entre gener i abril de 1932 una comissió de les Corts van adequar el projecte d'Estatut a la Constitució , el que va irritar als diputats nacionalistes catalans -un d'ells va arribar a afirmar que «havien estat enganyats » - . Tot i així el projecte va trobar una forta oposició entre tots els sectors de la càmera, inclosos els intel·lectuals liberals com Miguel de Unamuno i José Ortega i Gasset i els diversos grups republicans i el socialista que donaven suport al govern. Així l'autonomia catalana va esdevenir un regateig constant que es va traduir en un progressiu diluir dels seus continguts i les sessions borrascoses es van multiplicar amb el pas dels dies empenyent a una sensació de desànim progressiu en nombrosos sectors del catalanisme, que veien trencades les seves expectatives d'un acoblament amigable dins de la República. L'estatut d'Autonomia de 2006 tampoc va ser ben rebut per les Corts espanyoles.